domingo, 30 de diciembre de 2012

Sortida matinal en 4x4 des de Llavaneres fins al Pla de la Calma

Sortida matinal per el Montseny.
Agafem el coctxe des de casa, a Llavaneres i agafem el cami ral del Corredor, ens desviem per el camí que porta fins al Montalt (no apte per a SUV), i sortima a la creu de Rupit.
Continuem fins al Santuari del Corredor per pista principal, i baixem cap a Vallvorguina.
Continuem per carretera per Sta. María i Sant Esteve de Palautordera, fins a la desviació que porta a les piscines del Montseny.
Seguim per pista pedregrosa fins a dalt de el Pla de la Calma.amb unes vistes expectaculars:




sábado, 23 de febrero de 2008

RUTA ROMANIC SEGARRA.




RUTA ROMANIC SEGARRA.

Sant Pere Gros de Cervera
Localització: 41º39’39.12’’N1º15’45.03’’E


Planta circular amb un absis semicircular
Sant Pere Gros és una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra. L'edifici respon a les formulacions pròpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular.
Història
Documentada el 1072, set anys més tard els esposos El·lemar i Ermessenda la cediren al monestir de Sant Pere de Rodes perquè hi fundés un cenobi. La donació no fou acceptada per Guillem Ramon i la seva esposa Arsenda, senyors de Cervera. Finalment, el 1081 van decidir cedir-la a Santa Maria de Ripoll per establir-hi un priorat benedictí que s'anà engrandint en poc temps. El 1089 són nombroses les referències sobre el seus priors que eren monjos de Ripoll.
Consta en les relacions de la dècima papal recaptada a la diòcesi de Vic dels anys 1279 i 1280. Al segle XV, va entrar en decadència fins al punt de que l'església passà a la condició de simple ermita i sense residir-hi cap monjo.
Curiosament, malgrat l'abandonament, al segle XVIII s'hi va construir un retaule neoclàssic i es feien petites obres de millora que continuaren l'any 1960 amb una restauració total.
Arquitectura
Nau amb planta circular coberta amb cúpula i amb un absis semicircular adossat a la banda nord-est. A l'interior hi ha sis nínxols semicirculars de gran alçada. La porta, amb arc de mig punt, és a ponent. Al centre de l'absis dóna llum una finestra de doble esqueixada, al costat sud n'hi ha una altra més gran i reformada. Coordenades: 41° 39′ 39.12″ N 1° 15′ 45.03″ E
Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Gros_de_Cervera"



LA CURULLADA.


Podeu trobar aquest indret a la sortida de Cervera per l’antiga carretera Nacional II, el nom en la parla salada dels temps de llibertat [ anteriors a 1.714 ], Sacruïllada, esdevindrà Cruïllada, i ens parla sempre d’aquest lloc, com una cruïlla de camins a redós del seu Castell, refet al començament del segle XVII, juntament amb la església parroquial de Sant Pere, amb qui des d’aleshores comparteix l’absolut domini visual de les terres de la Baixa Segarra. Estem al cor mateix de Catalunya, i tenim al nostre abast una munió – infinita quasi – d’elements físics que donen testimoni del nostre passat .
En un dia clar, des de la Curullada, si sabem posar-nos les ulleres de mirar la història, veurem millorar aquesta terra amb l’ajuda dels àrabs, fins a l’adveniment, manu militari , dels les famílies Cardona, Pinós, .... , que esdevindran Comtes cristians juntament amb els de Barcelona , i deixaran perpètuament instaurat l’espoli sistemàtic d’aquestes terres, com a model de relació entre la Capital i les “províncies”. Veureu com es va plantar la llavor de l’odi, que dissortadament va reeixir, i creix cada cop amb més força, en les terres oblidades del “forat negre “Només podem estimar allò que coneixem, us exhorto amics lectors a la tasca apassionant de conèixer Catalunya !

MONTCORTÉS DE SEGARRA.

Castell de Montcortés


Descripció
L’obra del nou castell de Montcortès, encarregada l’any 1493 per Joan Sacirera, que desitjava un imponent castell-palau segons els cànons constructius de l'època. Va donar com a resultat una majestuosa fortalesa de planta rectangular, amb portalada adovellada a llevant, finestrals i galeria d’arcs rebaixats al pis superior.
La part més imponent del conjunt són les dues grans torres bessones quadrades que presideixen la fortalesa, i que fan encara més gran el contrast entre el castell i el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l’església de Santa Anna, del segle XVI.
Història del castell
El castell de Montcortès apareix documentat de l’any 1095, quan el cavaller Guillem Isarn de Trevics el va deixar en testament al seu fill. Berenguer d'Anglesola ho va adquirir el 1305 i el 1380 ho va vendre a Bernat Berenguer de Llompar i aquest a Joan Sacirera. El castell i el terme van ser objecte de diversos acords i transaccions entre llinatges feudals que encara continuaven als segles XIV i XV. A finals del quatre-cents, els senyors eren els Sacirera, que foren els que endegaren l’enderrocament de l’antiga fortalesa del segle XI i la seva substitució per l’edifici que podem veure actualment.


Bellver d'Ossó


L'església de Sant Pere de Bellver de Sió a Bellver d'Ossó
Bellver d'Ossó és una entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. Al 2006 tenia 107 habitants.
Situat a l'esquerra del riu Sió, entre Mont-roig i Ossó de Sió. El poble ha crescut al voltant de l'església romànica de Sant Pere de Bellver de Sió, esmentada ja el 1098 en l'acta de consagració de l'església de Guissona. Es conserva una creu de terme gòtica datada del 1517.
OSSÓ DE SIÓ.


Història
Va pertànyer a la senyoria de la Seu d'Urgell. Actualment, l'església parroquial de Santa Maria és sufragània de la de Bellver.
Propostes Turístiques

Creu de terme
D'estil gòtic, en molt bon estat de conservació.

Església parroquial de Sant Pere
D'estil romànic, segle XIII. L'absis està decorat amb motius de soga i rostres humans molt esquemàtics. Dos imatges de pedra de sant Pere presideixen la portada i l'interior està cobert per una volta, sostinguda per arcs apuntats. El campanar és de construcció posterior, segle XVII.

Torre circular
Es troba a la part alta del poble. És una torre circular de l'època romana de grans dimensions. Es tracta d'un punt de fortificació per vigilar les antigues rutes de la vall de Sió i es pot situar la construcció pels volts del segle II aC. És de planta semicircular i el seu diàmetre és d'uns 24 metres. La torre es va construir amb grans blocs de pedra, i al seu interior s'aixecà, en època medieval una torre de guaita circular, de la qual es conserva una part d'uns quatre metres d'alçada. És una construcció romana que manté bona part de la seua fisonomia i monumentalitat, amb unes característiques úniques a Catalunya i sense paral·lels coneguts a l'Estat espanyol.

Església de Sant Pere
Romànica, al seu interior hi ha un monumental sarcòfag preromànic i al costat trobem el cementiri on encara es conserva alguna estela funerària discoïdal de pedra.

Església parroquial de la Mare de Déu del Remei
Romànica, d'una sola nau, amb capelles laterals, campanar d'espadanya de dos ulls i un interessant absis.

Creu de termePlaça Major
Antiga creu gòtica

OSSÓ DE SIÓ
Municipio situado al nordeste de la comarca del Urgell. El valle del Sió ocupa buena parte de su término.
Es cabeza de los municipios de Bellver d’Ossó, Castellnou d’Osso y Montfalcó d’Ossó. Las características urbanísticas, los diversos monumentos arquitectónicos y el paisaje sencillo y agradable os harán muy atractiva la visita a este lugar.
Lugares de interés
La iglesia de la Madre de Dios del Remedio. El año 1139 ya está documentada la iglesia de Ossó de Sió.
La cruz de término. Es de estilo gótico y está situada en la plaza Mayor.
Fiestas
Octubre. 2o domingo: Fiesta Mayor de la Madre de Dios del Rosal.
Bellver d’OssóSituado a 2 km al este de Ossó de Sió, se alza sobre un otero situado en la ribera izquierda del río Sió.
Lugares de interés
La iglesia de San Pedro. Edificio de estilo románico datado en el siglo xii, aunque el año 1098 ya se cita la antigua iglesia. Está construida sobre una roca en una pequeña loma a 400 m a la derecha el río Sió.
La cruz de término. Es de estilo gótico y fue construida en el siglo xiii.
Fiestas
Agosto. 1er fin de semana: Fiesta Mayor.
Castellnou d’OssóSituado a 372 m de altitud a la derecha del río Sió. Se llega por la carretera de Agramunt a Cervera. Su economía se basa en cultivos de secano y regadío y ganadería.
Lugares de interés
La iglesia de San Pedro. La primitiva iglesia románica data del siglo xi. En el interior de la iglesia hay un sarcófago de estilo románico del siglo xii.
El molino del Marqués. Este edificio románico del siglo xiii era un antiguo molino hidráulico harinero.
La torre circular. Data del siglo ii a.C. y es de estilo romano. Se conserva parte de la torre del castillo a la que se le llamaba Castell Lliuró. Es una construcción romana que mantiene buena parte de su fisonomía y monumentalidad con unas características únicas en Catalunya y España. El año 1985 fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional.
Montfalcó d’Agramunt
Situado a 1 km de Castellnou d’Ossó al oeste de la ribera del Sió. Es un pueblo cargado de historia que nació alrededor de la plaza. El antiguo castillo ocupa el lugar más alto a 389 m de altitud.
Lugares de interés
La iglesia de San Miguel. El edificio data del siglo xvii y es de estilo barroco. Inicialmente la iglesia fue de estilo románico, pero a partir del año 1614 fue reformada.
El castillo. En el siglo xii se construyó la torre de planta cuadrada cerca de las ruinas del castillo.
CASTELLNOU D’OSSÓ:
La primitiva església romànica data del segle XI. És un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya. Al llarg de la nau hi ha diversos contraforts.
Castell de Castellnou d'Ossó


Aparell ciclopi considerat d'època romana
Història
L'indret fou un nucli fortificat des d'època romana. El comte Ermengol IV d'Urgell va conquerir el terme vers el 1070, època en que es va bastir una torre d'una fortificació medieval sobre la base d'una antiga torre romana. Amb el temps es va anar engrandint, estant documentat el 1408 quan fou reformat pel seu senyor Lluís de Santmartí.
Arquitectura
Les muralles presenten un aparell ciclopi considerat d'època romana. Actualment només es conserva el semicercle oriental del que devia ser una estructura de forma circular amb un diàmetre d'uns 24 m i una porta al nord. Al centre se situa la torre medieval, actualment d'uns 4 m d'alaçada, que devia ser molt alta.
A la vora hi ha l'església romànica de Sant Pere de Castellnou d'Ossó.
Coordenades: 41° 46′ 5.02″ N 1° 8′ 38.79″ E
El poble s’edificà a la segona meitat del segle XI. Estava tancat per dos portals i sorprèn la gran distància que hi ha entre l’església i la resta del poble.Els romans van deixar-hi la seva empremta amb la fortificació d’època romana que més tard s’utilitzà en època medieval construint una torre sobre la base romana. Cal recordar que prop del poble, a Puigverd d’Agramunt es trobaren també restes d’una antiga vila romana. Així es creu que a la ribera del Sió hi hagué una important comunitat romana. El poble ha tingut diferents noms Castell LLiuró, Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt, Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena Castellnou d’Ossó.Vers el 1070 i després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí l’església romànica de Sant Pere. El castell s’edificà al costat de la torre medieval de base romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de les senyories, l’any 1831 pertanyia al marquès de Dosaigües, que també era senyor del castell de Montfalcó d’Ossó.

CASTELL DE LES PALLARGUES.

Otros nombres
o Castillo d'Espallargues
Situación
El castillo de Les Pallargues se alza sobre un cerro a orillas del río Sió, en la localidad del mismo nombre, perteneciente a la comarca de La Segarra de la provincia de Lérida.Se puede acceder a él por una calle relativamente estrecha cercana al Ayuntamiento.
Historia
Se documenta este castillo desde el año 1061 en que se le denominaba d'Espallargues en referencia a los pallers. En el año 1315 era propietario del castillo Don Berenguer de Rajadell, y más tarde los señores de Concabella, quienes lo conservarían durante parte del siglo XIV y parte del XV. A finales del siglo XVI pertenecía a la familia Argençola, que emparentó en el siglo siguiente con los Rocabertí. En el año 1705, el señor del castillo, Jeroni de Rocabertí, tuvo que huir temporalmente a Madrid por su fidelidad a Felipe V durante la Guerra de Sucesión. Después de diversos cambios de titularidad, el castillo fue adquirido por la familia Rovira, la actual propietaria.
Descripción
Este castillo que se construyó en un emplazamiento aislado y en el punto más alto junto al río Sió, poco a poco se vio rodeado de casas a su alrededor hasta formar un núcleo urbano.Su planta es muy irregular, y está constituido por tres polígonos de diversas medidas, seguramente debido a sucesivas ampliaciones, siendo el cuerpo central el más antiguo.En el exterior del castillo destaca la fachada principal, con un majestuoso arco gótico de 13 metros de altura y un curioso torreón cilíndrico en una esquina.Ya en el interior, en la planta baja hay una serie de dependencias destinadas a los servicios, tales como las cuadras, con una interesante colección de utensilios tradicionales, la antigua sala de la guardia o las bodegas.A través de una escalera de piedra se accede a la planta noble, presidida por la Sala de los Capítols, espacio sobrio y elegante de techo altísimo y puertas de madera trabajada.El salón está rodeado por diversas salas, tales como el antiguo dormitorio, la Capilla de Sant Miquel, etc., y da acceso a una terraza con buenas vistas sobre la Segarra.En el patio una escalera de caracol conduce a las prisiones subterráneas. También posee un pozo de hielo, unaa bodega con viejas botas y una curiosa fuente de donde salía el vino fermentado en una gran tina anexa, y el sistema de canalización empotrado en la piedra para recoger las aguas pluviales.
Estado de conservación
Se encuentra restaurado y en buen estado de conservación. La Guerra Civil y la ocupación militar que tuvo que sufrir y dos bombardeos posteriores, lo fueron transformando hasta adquirir el aspecto actual.
Propiedad y uso
Es de propiedad particular, de Pere Rovira y Teresa Majoral. Cabe resaltar que el castillo de Les Pallargues no ha permanecido nunca deshabitado.
Visitas
Todos los días hay visitas guiadas para grupos con reserva previa (hora a concertar). Los domingos por la mañana está abierto a particulares y grupos reducidos sin reserva previa, y las visitas se realizan tres turnos: a las 11’00 horas, a las 12’00 horas y a las 13’00 horas. Abierto todo el año, pero los meses de julio y agosto hay que pedir información en el teléfono (973) 40 20 45.


Esplèndida construcció medieval aixecada a la part alta d'un petit turó, en un primer temps totalment aïllada i després abrigada per les cases que es van anar construint al seu voltant.
El Castell de Pallargues és de planta irregular, format per tres polígons de dimensions diferents en els quals trobem repartides les seves diverses estades.
Destaca de l'edifici, el magnífic arc gòtic de 13 m. d'altura, les seves àmplies sales amb grans finestrals, com la sala noble i tota la resta de càlides estades: l'antic dormitori, la capella, el celler...
El Castell de Pallargues va guanyar el Premi “Catalunya Nostra” que atorga la Fundació “Castells Culturals de Catalunya”, pel seu gran esforç en la rehabilitació, ús cultural i conservació de la fortalesa.
VISITES GUIADES:
El propietari del castell en l'any 1315 era Berenguer de Rajadell i amb el temps va pertànyer als senyors de Concabella, la família Argençola i els Rocabertí, sent la família Rovira l'actual propietària.
La construcció destaca, en el seu aspecte exterior, per la seva façana principal, amb una arcada gòtica de 13m. d'altura i una talaia cilíndrica en un cantó. Una vegada dins, a la planta baixa trobem les quadres; l'antiga sala de la guàrdia i els cellers. La planta noble està presidida per la sala dels capítols, espai sobri i elegant, de sostre altíssim, pel qual s'accedeix a l'antic dormitori i a la capella de Sant Miquel.
Per a visitants curiosos: El pati amb escala de caragol que condueix a la presons subterrànies; el pou de gel; el celler i el sistema de canals encastades a la pedra per a recollir les aigües de les pluges.
Preus:
Els preus inclouen el servei de guia.
Particulars:
Concabella
Poble del municipi de les Pallargues (Segarra), prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. Formà part de l'antic terme de l'Aranyó.

Impressionant dimensió d'aquest castell, palau senyorial de planta quadrada i 30 m de façana, amb pati interior, finestralss renaixentistes i dues torres quadrades emplaçat dintre del nucli urbà. Des del 1040 hi ha notícies d'aquest castell que pertanyia al comtat i bisbat d'Urgell. A partir del segle XIV va passar a Berenguer de Peramola (que va testar el 1347 a favor de Gombau de Vilalta i va concedír molts privilegis als seus vassalls), i al voltant de l'any 1381 era dels Oluja. Al llarg del segle XV obra en poder dels Requesens i durant la guerra contra Joan II a Rodrigo de Bobadilla, i d'aquest als Ortiz. Des del segle XVI serien propietaris els Erill, els quals van transformar l'antiga fortalesa en un palau senyorial que van conservar al llarg de tres segles. Des del segle XII són coneguts diversos personatges cognomenats Concabella, entre els quals destaquen Pere de Concabella (1198) i els Concabella, senyors de les Pallargues. Els Concabella van participar activament en la vida del comtat d’Urgell i van donar, fins i tot, dos abats al monestir de Poblet. El 1991 es comencen les obres de reconstrucció del castell que, en una primera fase s'arregla la teulada i en una segona es derroca el cafè que va ser afegit el 1953 a la façana meridional i que desfigurava la fisonomia originària del castell. En la primera fotografia s'observen els senyals de la seva ubicació anterior. És el castell o casal fortificat més gran de la Segarra.


SANTA MARIA DE TAULADELL-GRA.

Torrefeta
Torrefeta és un poble de la província de Lleida, capital del municipi de Torrefeta i Florejacs situat a la comarca de la Segarra a 4 km de Guissona i 11 de Cervera (72 de Lleida i 109 de Barcelona).
És un poble eminentment rural, a l'any 2006 té uns 70 habitants, i s’hi accedeix per la carretera L-311 entre Cervera i Guissona. El seu origen toponímic és un xic confús, alguns autors l'atribueixen al nom Turre Fracta que significa torre trencada, l'orografia es pràcticament plana, travessada pel torrent Oró; la producció agrícola és principalment de cereal de secà (ordi, blat, etc.) resten algunes petites plantacions d’ametllers i olivera i ha desaparegut la vinya, que a principis del segle passat fou molt important. Existien petites granges de porcí i vacu.
En l'urbanisme destaquen els antics portals d’accés a la població, així com l'església parroquial i el parc de "La Font".
TORREFETA.

Aquest nucli, presidit per l’església parroquial de Sant Amanç, un edifici classicista datable a finals del segle XVII, amb reformes del XVIII, i campanar iniciat el 1793, conserva encara testimonis de regust medieval com un portal que donava accés a la vila closa i diverses arcades gòtiques.
N- 41º 41' 19,1"E- 001º 16' 17,4"



Bellveí
(Torrefeta i Florejacs)
Bellveí és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.
Està situat a l'est de la capital del terme, Torrefeta. A l'any 2005 tenia 52 habitants censats.
L'economia tradicionalment s'ha basat en l'agricultura de secà (cereals, ametllers, olivera i vinyes), la ramaderia ovina, porcina i d'aviram.
TARROJA DE SEGARRA.

El lloc es coneix ja al segle XI, quan Ramon Berenguer va donar a Ecard Miró, senyor del lloc, el castell de l'Ametlla de Segarra. Els Tarroja, senyors també de Solsona i Arbeca, es van fusionar, a través del matrimoni d'Agnès de Torroja amb el vescomte Ramon Folc IV de Cardona, amb els Cardona; el seu fill Ramon Folc V va atorgar el 1269 una important carta de franqueses. Després dels Cardona, el lloc, que va estar emmurallat, va formar part de la batllia de Torà.
Extensió: 8 km2 Població: 179 h [2001] Municipi de la Segarra, a la vall mitjana del Sió, que travessa el terme en direcció SE-NW. El territori, pla, és cobert gairebé tot pels conreus (unes 550 ha), la majoria de secà; els principals productes són els cereals (blat, ordi i civada). Hi ha petites extensions de vinya i olivera. El regadiu (patates, hortalisses i farratge) ocupa unes 25 ha prop del riu. Hi ha cria de bestiar porcí. El poble (192 habitants [1996]; 460 m alt) és a la dreta del Sió. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. El lloc és conegut ja al s XI, quan Ramon Berenguer donà a Ecard Miró, senyor del lloc, el castell de l'Ametlla de Segarra. Els Tarroja, senyors també de Solsona i Arbeca, es fusionaren, a través del matrimoni d'Agnès de Tarroja amb el vescomte Ramon Folc IV de Cardona, amb els Cardona; llur fill Ramon Folc V atorgà el 1269 una important carta de franqueses. Restà el lloc, que estigué emmurallat, en poder dels Cardona i formà part de la batllia de Torà.
LES OLUGES.


41° 41′ 57″ N 1° 19′ 18″ ECoordenades: 41° 41′ 57″ N 1° 19′ 18″ E

Història
Oluja, com es deia antigament, va formar part al segle XI de la marca de Berga, dins el comtat de la Cerdanya. Al segle XIV senyorejava el castell la família Oluja. Després, al 1433, va passar a ser del veïnatge de Cervera. El municipi es dividia en dos sectors, l'Oluja Sobirana o Alta, amb el castell al centre, i l'Oluja Jussana o Baixa, amb l'església parroquial de Santa Maria. D'aquí ve el plural del seu nom.
Curiositats
Parlen el xipella, un parlar de transició entre el català occidental i l'oriental.
Propostes Turístiques

Casal renaixentista de les Olugues
Era dels senyors d'Oluja. Té una torre quadrada amb un enorme matacà decorat amb mènsules i finestres gòtiques.

SANT RAMON.
Història
El poble va sorgir al llarg de la carretera de Cervera a Calaf, a l'indret del monestir de Sant Ramon de Portell, bastit pels mercaders dins el terme de Portell, al límit amb el de la Manresana, poble amb el qual ha format pràcticament una conurbació. El 1940 va esdevindre cap del municipi format amb la fusió dels de Portell i la Manresana. El lloc era, fins al segle XIX, de la senyoria del bisbe de Solsona.
Curiositats
El poble porta aquest nom, perquè, segons la diu la tradició, sant Ramon va nàixer quan el vescomte de Cardona va obrir el ventre de la seua mare ja morta. Al morir sant Ramon, es van disputar el seu cos la gent de Portell -on va nàixer-, els de Cardona i els mercedaris de Barcelona. Es va acordar posar el cadàver damunt d'una mula cega i on caigués morta l'enterrarien. La mula es va dirigir a l'ermita de Sant Nicolau -lloc on sant Ramon pasturava el seu ramat quan era petit- i aquí va fer tres tombs abans de morir. D'aquí ve la tradició dels tres tombs.
Propostes Turístiques
Església de Sant Jaume de Portell

Conserva l'estructura romànica amb afegits i reformes fetes posteriorment.


Ruta de la Vall del LlobregósConsell Comarcal de la Segarra. Tfn: 973531300 C. Combat, 29
La Vall del Llobregós es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès. Al llarg de la línia que forma el riu Llobregós, durant el segle X, tota aquesta zona va ser terra divisòria entre sarraïns i cristians. Durant la reconquesta es van anar construint els castells per tal de defensar-se. Els pobles, els monuments i la gran quantitat d'esglésies i capelles d'origen romànic estan situats en llocs estratègics i sorprenents en un entorn natural, cultivat i molt respectat.La ruta té un recorregut total de 70 km i, sortint de Cervera, passa per les Olugues, Montfalcó Murallat, Sant Ramon, Portell, Ivorra, Torà (Cellers, Claret, Sant Miquel de Fontanet, la Torre de Vallferosa, l'Aguda, Sant Salvador), Biosca (Lloberola i Talteüll), Sanaüja i una altra vegada Cervera.

Monestir de Sant Ramon de Portell
Aquest poble té l'origen en un monestir de mercedaris que es va fundar el segle XIII. L'any 1675 es va fer construir l'actual monestir de Sant Ramon de Portell, anunciat com a l'"Escorial de la Segarra", a causa de les seues dimensions. L'església és un edifici barroc d'una gran nau i cúpula. Va ser acabat el segle següent amb línies neoclàssiques. A l'interior hi ha un retaule barroc.
Els orígens del poble que després va ésser Sant Ramon giren al voltant d'una capella denominada de Sant Nicolau i el dia 4 de febrer de 1111,quan Ramon Berenguer III fa donació a l'església de Solsona d'unes terres, amb la capella de Sant Nicolau, la qual és adquirida pels pares mercedaris l'any 1245. Al costat d'aquesta capella es va anant construint l'actual convent.Al costat del convent hi havia el camí que anava de Cervera a Calaf i que es va anar poblant de cases a banda i banda fins arribar a la fi del seu terme municipal que era el de Portell. S'anomenà el raval de Portell i s'ajuntà amb les cases de la ravaleta que eren del municipi de la Manresana.Això va ésser fins l'any 1940, ja que es van ajuntar formant un nou municipi; el de Sant Ramon , i tot el conjunt d'edificacions va pendre el nom de Sant Ramon llavors va néixer el poble.El poble està format per un carrer molt llarg i als extrems hi ha el convent i el castell de la Manresana.Abans de la unificació en l'apartat econòmic, la major part de la població treballava al camp, però tampoc no hi mancava un seguit d'artesans per estar ben servit.,.. També tenia veterinari, metge, farmacèutic i comerciants de tota mena.En l'apartat festiu,cal destacar la festa de Sant Ramon el dia 31 d'agost.Al voltant del convent és allà on tenia lloc la part més important de la festa, ja des de primeres hores de la matinada arribava gent de tota la comarca amb carros i tartanes per passar tot el dia i veure a molts coneguts a qui només veien una vegada l'any.Els peregrins es repartien per les cases del poble i pels voltants del convent i tal com mana la tradició feien els tres tombs amb les cavalleriés i anaven a alguns dels nombrosos actes religiosos. A mitja tarda, cap a casa, pensant amb tot allò que havien escoltat de coneguts i estranys.Altres festes que es celebraven eren,. San Pere Nolasc i Nostra Sra. de la Mercè.L'evolució de la població del municipi ha davallat i ha passat de 977 habitants l'any 1940 a 550 el 2000. Actualment el poble està estancat però comença a canviar alguna cosa gràcies a les bones vies de comunicació, ja que l'eix transversal i la autovia N-2 ja són un fet i prova d'això, ja comença a despuntar el sector industrial.

HISTORIA DE LA MANRESANA





Església de la Manresana
L'origen del nom del poble de la Manresana ve d'una torre que hi havia a dalt al castell , que delimitava com a lloc fronterer del Comptat de Manresa amb la Vegueria de Cervera .S'anomenava la torre " Manresana" . És aquest l'origen del nom del poble , ratificat per l'historiador Duran i Sanpere .La Manresana va ésser un poble que va néixer a l'entorn d'un castell. Les serves primeres referències són de l'any 930 i era del comtat de Manresa.L'any 1356 és la primera vegada que és té notícia d'un cens de població. Fou manat per Pere IV i figurava amb 16 focs (famílies), el 1782 ja tenia 101 habitants, després va passar a 544 habitants el 1936 i després ja va anar davallant.El poble va anar creixent a banda i banda del camí que anava de Cervera a Calaf fins arribar al límit del seu terme, ja que era cap de municipi.Aquest carrer va prendre el nom de la ravaleta i va continuar prenent un altre nom anomenat el raval de Sant Ramon que també va prendre molt impuls per a la construcció del Santuari, però el Raval ja era del terme de Portell.L'any 1940 és creà un nou municipi anomenat Sant Ramon que agregà els municipis de la Manresana i el de Portell.El nom del poble de la Manresana va desaparèixer i quedà com a cap de municipi el poble de Sant Ramon i com a agregats els pobles de Portell, Gospí i Viver de Segarra.Junt al castell s'edificà una església comunitària que estava situada en el mateix lloc que l'actual i també dedicada a Sant Jaume, que presideix l'entrada a l'actual església.En l'apartat econòmic fou l'agricultura de secà la que tenia el major nombre d'ocupats, també tenia molts artesans, hi havia sabaters, fuster, ferrers, botigues d'aliments, forn de pa, carreters, sastres, barberia, escorxadors, etc.Cal destacar el gremi de traginers que amb els carros i tartanes feia el transport de mercaderies i persones a les viles de la rodalia, i ( d'ells) se'n conserva la tradició de fer els Tres Tombs amb el "animals" al voltant del Santuari.Cal destacar les nombroses festes que es feien, ja que també tenia cafès, sala de ball, cinema...La festa més destacada era el 25 de juliol, Sant Jaume. A l'església del Sant és feia l'ofici, al sortir es repartia coca beneïda i després el ball dels Majorals i a continuació, a fer un refresc o beure mistela a Cal Sabater Tieto. A tarda , després d'un bon dinar a ballar amb balls de tarda i nit al Cafè Casino. També es celebraven Santa Madrona, Sant Jordi, Sant Blai, Divendres Sant, Corpus, Sant Isidre, Carnestoltes, etc.Cal destacar la rivalitat que hi havia entre Sant Ramon i la Manresana. Voler fer les coses els uns millor que els altres i treballar quan l'altre feia festa.

HISTÒRIA DEL CONVENT DE SANT RAMON

La idea de construir el convent va sortir de Pere Nolasc , redemptor de
cristians captius dels sarraïns.
El motiu era d'establir un enclavament per a la col·lecta d'almoina amb desti
, a l'Obra de Redempció dels Captius , a la comarca de la Segarra.
El pare Bertrando fou l'encarregat de fer tots el tràmits , i va considerar que
l'ermita de Sant Nicolau , que era de la parròquia de Portell i terme
municipal del Castell de Majanell , era el lloc més apropiat per construir- lo .
El 8 de juny de 1245, el Bisbat de Solsona va donar a l'Orde de la
Mercè l'ermita de Sant Nicolau .
En les construccions que es van fer al voltant de l'ermita , els mercedaris
van començar l'activitat de demanar almoines per aquells paratges .
Durant el segles XIV i XV apareixen documents de la fundació mercedaria
amb el nom de Priorat de Sant Nicolau , i el 1450 va prendre com
a definitiu el nom de Convent de Sant Ramon .

La fama del Sant va anar en augment , les antigues construccions de l'ermita van donar pas al conjunt
arquitectònic que avui es contempla , amb la construcció durant cinc segles del convent antic , el nou i l'església .
Després de 690 anys de presència mercedaria al convent , la comunitat de frares es va veure forçada a
abandonar el convent per uns decrets de l'extinció de les ordes religioses i la incautació de tots els seus béns
per l'Estat i per les lleis de desamortització dels anys 1835-1836 .
L'Estat va donar a l'Ajuntament de Portell el dret d'administrar el convent , i va demanar que establís una escola
i tingués oberta l'església per a la devoció a les relíquies del Sant .
El Ministeri d'Hisenda , el 14 de novembre del 1900 , va ordenar un altre administrador per al convent . Va ser
escollit el prelat de Solsona , Ramon Riu i Cabanas , per continuar la tasca i fer -se càrrec de la conservació
de l'edifici .
El 12 d'abril de 1901, el bisbe de Solsona , Ramon Riu i Cabanas va fer la donació del convent al pare
provincial de la Mercè , Fr. Florencio Nualart , per restablir-hi la tasca començada pels mercedaris ,
després de seixanta -dos anys de ser desterrats .
Aquest any s'han complert els 100 anys de la cessió del convent a la comunitat mercedaria , i s'ha fet una
excel.lent tasca en la conservació de l'anomenat Escorial de la Segarra .

L'actual convent està construït en tres etapes , el convent antic , el nou i l'església Les obres del convent antic s'inicien l'any 1625 pels mercedaris . És una règia construcció del renaixament clàssic , a la planta baixa hi ha la cuina , el celler i un gran menjador per a la comunitat . Al pis de dalt es troben les cel.les dels frares , a les quals s' arriba per una gran escalonada de pedra .De l'any 1674 a 1722 es construí l'església . El seu impulsor fou el Rvdm. P.Pere de Salazar , mestre general de l' Orde , i continua les obres el Rvdm. P Josep Linàs .L'interior de l'església amida 44 metres de llarg , 10.50 d'ample , amb creuer , la cúpula té 33 metres d'alt i quatre capelles laterals per banda. La primera cosa que crida l'atenció a l'arribar al convent és l'entrada a l'església , d'estil barroc català .Hi ha quatre columnes salomòniques de pedra d'una sola peça que emmarquen cada dos unes fornícules que en altres temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors que varen ser destruïdes l'agost de 1936.Al centre de la portada hi ha l'escut de la Mercè , en la part alta ,dos columnes salomòniques més petites que emmarquen la imatge original de pedra de Sant Ramon .A l'interior de l'església ,en el creuer dret es troba el cambril , amb el sepulcre del Sant , i és obra de l'escultor Jaume Perelló .En aquest cambril es troba el reliquiari amb una petita part d'un os del Sant , ja que la resta de relíquies del Sant i la seva urna va ser treta del convent i portada a Barcelona durant el desgraciat agost de 1936 .També cal parlar de dos grans vitralls amb escenes de la vida del Sant , que donen llum al recinte .El retaule de l'altar major és una altra peça que destaca per les seves dimensions , d'estil barroc amb les imatges de Sant Ramon , Sant Pere Nolasc ,Sant Pere Pascual i Santa Maria de Cervelló .Cal dir que aquest retaule és del segle XVlll i que va ésser comprat als salesians de Sarrià l'any 1947 . L' altre retaule que hi havia ,fet per l'escultor de Barcelona Pere Costa del 1741 a 1749 , fou destruït durant la guerra .Finalment es construí el convent nou , per l'augment de la comunitat mercedaría , l'any 1748 començaren les obres .Pere Nolasc i Mora , bisbe de Solsona , fou l'impulsor d'aquesta última fase .Està estructurat per un gran pati interior de 36 per 35 metres . Els arcs i les voltes són suportats per 28 grans columnes cilíndriques de pedra , de base jònica i rematades amb capitells .A la part alta destaquem les dimensions de les voltes amb arcs de mig punt i les vuit balconades que donen al pati , que també s'anomena el claustre . En aquesta part es troba la biblioteca que comunica amb les tribunes i el cor de l'església .En la part de baix , al claustres hi ha un bonic bocatge d'una gran cisterna , de base octogonal i pilastres toscanes , envoltat per uns jardins.
La cisterna del claustres
Els claustres



GOSPÍ
El poble de Gospí té actualment 46 habitants i fou construït sota l'antic castell del qual les primeres referències són de l’any 1005 i que apareix amb el nom d'Albispino. Abans pertanyia al municipi del Portell i ara és pedania del de Sant Ramon.
El poble està presidit per el castell i l'església encara conserva alguns trets força interessants de la seva construcció romànica.El castell té adossada una torre de guaita cilíndrica que destaca pel damunt de totes les cases, amb una escalonada interior de pedra, i una sèrie de passadissos subterranis sota diverses cases del poble.L'església de Gospí era primitivament d'estil romànic i dedicada a Sant Martí de Tours, del qual se'n conserva encara la portalada de l'església, les cornises, una finestra de creu grega, encara que després sofrí diverses modificacions.Gospí té una font on en anys d'abundància , brolla aigua excel·lent . Es té referències del seu arranjament l'any 1772.A l'entorn s'han trobat vestigis ibèrics.També cal destacar una capella que es troba a l'entrada del poble dedicada als sants metges, Sant Cosme i Sant Damià, antigament van deslliurar el poble d'una pesta i se'ls va dedicar una capella, on abans hi havia molts ex-vots a les parets. El patró del poble és Sant Martí de Tours.
LLOR.
El poble del Llor està situat a la part sud-est del municipi de Torrefeta. El poble conserva l'estructura medieval en el qual el castell presidia el poble, i s'accedia al poble mitjançant carrerons estrets i s'entrava i sortia per un portal, d'aquesta manera el poble quedava sempre protegit.
L'església de Sant Julià, es troba fora dels murs de la vila closa formada darrera l'antic castell. Va sofrir múltiples reformes, les capelles laterals i la nova portalada amb emblemes heràldics del poble ( el llaurer ) i de la família Copons ( copó ) que va mantenir el senyoriu des del segle XIV.
Trobem també el sepulcre del cavaller Hug de Copons, que va lluitar amb Pere el Cerimoniós a l'illa de Sardenya hi va morir el 1354. Les seves restes descansaven al Castell de Llor, fins que a causa del seu progressiu enderrocament van ser traslladades a l'església.
GUISSONA.
La vila de Guissona ofereix al vianant la possibilitat de passejar tranquil·lament pel seu nucli històric, que conserva tot l'entramat de carrers amb una utilització exclusiva per als vianants. Era la zona que resguardava la muralla, de la qual encara es conserva l'entrada del Portal de l'Àngel.Podreu conèixer també l'antic call jueu, la Plaça Major on s'ubica la Col·legiata de Santa Maria (església), i altres llocs d'interès, com són les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si hom volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.
Què s'hi pot trobar?
Fonts i safareigs

Es conserven amb tots els seus elements: les canelles d'omplir càntirs, les de rentar les verdures, el pou i els safareigs per rentar la roba.

Portal de l'Àngel

Des segle XI al XV Guissona fou una vila emmurallada amb tres portals d'accés, dels quals només se n'ha pogut conservar un.

Plaça Pere Fages

Anomenada així en memòria d'en Pere Fages, un guissonenc que va esdevenir governador de Califòrnia.

Plaça Bisbe Benlloch

L'actual plaça data de l'any 1913. Es va enderrocar part del palau episcopal per ampliar una petita placeta que hi havia anteriorment.

Plaça Major

Antigament era un fossar. Quan es va convertir en plaça es publicaven els bans de batlle. Actualment és la plaça major porxada per tres de les seves quatre cares.

Col·legiata de Santa Maria

Església d'estil neoclàssic (s. XVII-XVIII). Fou edificada sobre una església anterior.

El Racó de la família i el carrer Sant Magí

El carrer Sant Magí antigament era anomenat carrer de Sitjar. Actualment és un barri amb personalitat pròpia dotat de racons tan acollidors com el Racó de la Família.

Plaça Capdevila

És el punt més alt de la vila. El seu mateix nom posa de manifest la importància que tingué en temps passats. Fou estratègicament escollida per ser un turó que permetia controlar tota la plana de Guissona.

Carrer del Gueto

Correspon a l'antic barri jueu de Guissona datat dels segles XII i XIII.
SANT PERE DE TALTEÜLL - TALTEÜLL



En la plaza de la Iglesia de Talteüll —municipio de Massoteres— está la parroquia de Sant Pere, consagrada en 1077. En el muro que mira a la plaza están la puerta de entrada y dos ábsides semicirculares con arcos de tipo lombardo. La puerta es de arco de medio punto y tiene una moldura de guardapolvo. El interior de la iglesia consta de tres naves con bóveda de cañón. En la nave lateral derecha está la sacristía. Encima de ésta hay una espadaña de dos cuerpos. En la parte inferior del campanario hay algunas puertas cegadas; se cree que este lugar es la parte más antigua del edificio y donde debía de situarse la entrada a la iglesia. En el siglo XIV fue renovada y, recientemente, se ha sacado el revoque que cubría las paredes interiores dejando a la vista las piezas de piedra. El conjunto, por su situación y su valor arquitectónico, es muy notable tanto desde el punto de vista artístico como ambiental.

TORÀ:
nucli antic de la població mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell, amb algunes obertures en els darreres del conjunt, i un vell portal vers migdia. De la primitiva muralla medieval només es conserven alguns trams ( plaça Vila Vella i a la part nord, que limita amb la riera de Llanera). El conjunt és centrat en l'església de Sant Gil, a la qual menen carrerons ben pavimentats, amb arcs, trossos coberts i cases ben restaurades.
Plaça de la Font


Font de la Vila
Presenta els edificis més atractius i és sens dubte un dels llocs més bells de la vila, tot i que amb les darreres remodelacions perdi un xic del seu encant. Està presidida per la la Font de la Vila ( 1608) una edificació rectangular, que amaga l'aljub, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. A la part esquerra s'adossen quatre piques que servien d'abeurador d'animals. La part del darrera és ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.

MONESTIR DE CELLERS – CELLERS

Des de Torà, poc abans d’agafar l’antiga carretera de Solsona, ens desviem a mà dreta per prendre una pista asfaltada que condueix al monestir de Cellers. De l’antic monestir només en queda l’església dedicada a Sant Celdoni i Sant Ermenter d’estil bizantí del segle XII, però ens consta que els benedictins fundaren una casa en aquest lloc al segle XI. La seva planta és molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més, a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota amb tres naus i dotze pilars de capitells bizantins. Externament l’església es troba parcialment tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors.Es creu que els cossos de Sant Celdoni i Sant Ermenter són enterrats a Cellers. Dues escultures modernes d’aquests sants presideixen l’altar major.

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÒS.
Situat a la vora del riu Llobregós, sota les runes del castell, és la porta de comunicació entre l'Anoia i la Segarra. El municipi, format pel nucli urbà i un conjunt de masies disperses, compta amb 363 habitants i té una superfície de 26 km2.El poble és un típic nucli de carrerons estrets i costeruts amb cases força antigues. A les afores, en direcció a Torà, s'aixeca l'antic monestir dels benedictins conegut ara pel Priorat de Sta. Maria, que va pertànyer a St. Benet de Bages. En el seu recinte hi ha una església romànica amb ampliacions gòtiques consagrada l'any 1082, en molt bones condicions. Actualment el Priorat ha estat convertit en una casa de colònies.Les principals activitats econòmiques són l'agricultura, la ramaderia, la fabricació de ciments i la restauració i serveis.
LLOCS D'INTERÈS


Priorat de Sta. Maria: (s. XI) Antic monestir dels dominics, que va pertanyer almonestir de St. Benet de Bages. En el seu recinte hi ha una església romànica amb ampliacions gòtiques, consagrada l'any 1082, en molt bones condicions. Actualment s'ha convertit en casa de colònies. Per a visites trucar a l'Oficina de Turisme de l'Alta Anoia telf. 93.868.03.66.
Castell de Castelfollit: Grafitis (s.X). En runes.Vista des de la carretera.Per a visites trucar a l'Oficina de Turisme de l'Alta Anoiatelf. 93.868.03.66
La Torre de Ballester. En el recinte del Castell de Castellfollit.Per a visites trucar a l'Oficina de Turisme de l'Alta Anoia telf. 93.868.03.66
Esglèsia parroquial: Hi ha una imatge de la mare de Déu de Montserrat. (Gòtic tardà).Per a visites trucar a l'Oficina de Turisme de l'Alta Anoia telf. 93.868.03.66

martes, 12 de febrero de 2008

CAMINADA PROPER CAP SETMANA.






SANT QUIRZE DE BESORA-SANT QUIRZE DE BESORA.






Tipus d'itinerari: circular que ens porta a dalt el santuari de Bellmunt, un mirador extraordinari situat a les primeres serres del Prepirineu.



Durada: 5,39h ( 18.5 km).



Dificultat: En general és ben marcat i molts trams es fan per pistes. La baixada del coll de les Gargantes a les Valls, es fa per un camí força desfet que cal baixar amb compte. La pujada de l'obaga de la serra de Bellmunt és una mica fadigosa.






INTERÈS DE LA RUTA.



Interès històric i artístic: El santuari de Bellmunt, amb l'edifici de l'església d'origen romànic, forma un conjunt compacte amb l'hostatgeria, encastellat al cim de la serra del mateix nom. El santuari té l'origen en el castell de Sarreganyada, conegut ja l'any 1020. L'ermita està documentada des del segle XIII. La tradició conta que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada al cim veí de serra Grenyada, on hi ha un pedró de la Mare de Déu de les Alades, nom amb què també és coneguda la Mare de Déu de Bellmunt, perquè en aquest cim van morir eixams de fornigues alades. La imatge és de marbre blanc i molt petita, d'uns vint-i-dos centímetres. El santuari ha patit moltes vicissituds. Actualment, tot el conjunt ha estat renovat i una carretera asfaltada, que puja des de Sant Pere de Torelló, hi arriba al peu.






Interès naturalista: la visió del Prepirineu, podrem apreciar els estrats de roca, sobretot calcària margosa, de color gris, que alterna amb capes més toves que han sofert una erosió més intensa.



És molt il·lustrativa l'observació des de Bellmunt de la vall de la Salgueda a la serra de Curull.



La visió de la vegetació que alterna els boscos més secs de roures i d'alzines als vessants orientals a migjorn, més secs, amb els boscos més humits de faigs, dels vessants obacs.



També és interessant la visió que es té des del mirador dels meandres del riu Ter, que s'ha obert pas a través de les serres prepirinenques.






ON MENJAR .



Hostal i refugi del santuari de Bellmunt. Tel: 937447107



Ca la càndida, carretera de Berga,8, Sant Quirze de Beseora. Tel: 938529083.












sábado, 19 de enero de 2008

RUTA DEL OLI

Demà diumenge 20 de gener, volem anar a buscar oli a Rocafort de Vallbona.

Hi ha un molí d'oli de temps inmemorial,on encara es treballa l'oliva arbequina de forma tradicional.

L'oli és d'una excelent qualitat: té una acidessa de 0,2%,
• Color: groc
• Amarg: lleuger
• Dolç: intens
• Picant: lleuger

A continuació anirem fins a Vallbona de les Monges a visitar el seu famós monestir